Espai de reflexions sobre la teràpia i el creiximent

Espai de reflexions sobre la teràpia i el creiximent

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Vores i creiximent

"El crecimiento está en los bordes", és un aforisme gestàltic. No cal saber molt de geometria, o de teoria dels conjunts, per intuir la veritat d'aquesta frase, d'una senzillesa desarmant.
Fa molts anys, contàvem aquell acudit en el que un vianant troba un cartell que diu, "cuidado con el borde de la carretera". L'home s'inclina per vore el barranc que hi havia a ran de la via, i mentre s'acosta un per darrere que l'espenta. I mentre cau, diu "ja, ja, ja... qué borde soy!"
La dita gestàltica té també aqueix doble sentit: aquelles persones que ens trauen de polleguera, aquelles cap a les que sentim por, animadversió, quimeres diverses... són també una oportunitat per explorar facetes inexplorades de nosaltres mateix@s.
Admetent que aquesta empresa acostuma a ser complexa i enrevessada, podem començar per altres aspectes de les fronteres: per de prompte, allò que puc mastegar i païr, que m'aporte energia i elements vitals, que arribe a formar part de mí, li diré "nutritiu". I allò que se m'atragante, que supere la capacitat metabòlica del meu cos, li diré "tòxic". "Nutritiu" i "tòxic", una diferència crítica, tant si ens trobem a la selva com en una oficina o un supermercat. Hauré de començar a escoltar les meues necessitats, no sols fisiològiques, sinó també socials, emocionals, espirituals, estètiques... i a afinar l'oida (les sensacions, la vista, l'olfacte) a què em senta bé, què em nodreix, i què és millor evitar. La meua vida serà rica, excitant, plena, creixeré en la mesura que sàpiga triar amb què entre en contacte, que permet que entre en mí i, formant part de mí, m'amplie (jo ara mateix estic prou ample, o siga que déc d'estar fent-ho fenomenal).
Una dona (sí, els exemples de teràpia acostumen a ser dones: com deia el poeta, "voy contra mi interés al confesarlo": els homes anem prou enrere en això de mirar què hi ha dins), una dona, deia, s'enfronta a una decisió de treball: ha de triar entre responsabilitzar-se d'unes tasques que li sol.licita un company de treball, o dir que no i atendre millor la seua família, fer esport, i altres projectes creatius propis. Mitjançant el treball amb submodalitats de PNL, fem que el seu cervell es represente millor el que ella vol, incloent una valoració sobre la petició del company. Quan ho fem, no té cap dubte de què és el que vol i va a fer, tot i que encara li resulte violent dir que no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada