Portes a la vida
Fa més de mig segle, l'escriptor Aldous Huxley va suggerir la idea de "les portes de la percepció", idea prestada del poeta místic William Blake, i alhora, prestada al grup rock "The Doors" (les portes). Una idea que ens desconcerta, que fa miques la noció de realitat que manegem quotidianament: segons aquesta visió, la funció dels sentits no seria tant obrir-nos a la realitat, sinó filtrar-la i codificar-la per fer-la assumible.
Massa faena!
M'explique: la ment humana és un prodigi, sí, però és un enginy molt insuficient per ser conscients de tot el que passa en aquest moment. No sóc conscient de com en aquest moment una estrela és absorbida per un forat negre. No sóc conscient de com gira la Terra. Si el meu cap agafara les ondes de ràdio, hauria d'atendre simultàniament centenars d'emissores, però afortunadament, no és així. Tampoc sé què li està diguent la veïna d'enfront al seu gat. Però és que ni tan sols sóc conscient de com creixen les meues pròpies ungles! Les dades en què basem la nostra realitat són irrisòries, proporcionalment a tot el que passa ara.
Per exemple, l'investigador en neurologia Monte Buchsbaum afirma que "una de les funcions més importants del còrtex cerebral consisteix en seleccionar i filtrar l'abrumador excés d'informació que l'ull, l'oida i els altres sentits aboquen sobre el sistema nerviós central".
Hi ha fenòmens que l'evolució ha decidit que no són decisius per a la meua supervivència, i així, millor pose l'atenció en altra cosa, preferentment, que satisfaga alguna necessitat. Després de les necessitats fisiològiques i grupals, els éssers humans necessitem un model de realitat coherent, previsible, funcional.
Així que la nostra servicial ment, no només ens retalla les notícies que creu que ens interessen, dels diaris que creu que ens interessen, sinó que hàbilment, ens estalvia el sentiment d'incertesa, de confusió... que tindriem si fórem conscients de la relativitat del nostre punt de vista. La nostra ment s'esforça en fer-nos creure que allò que experimentem és LA realitat. Com explica D. Goleman a "El punt cec", ens fem cecs a la nostra ceguera.
I açò, com em serveix?
A aquestes altures, estimat/da lector/a, possiblement estigues xocat per aquest plantejament. De què em serveix, qüestionar la meua percepció? És això el que m'ha d'ajudar a "navegar la realitat??!
La resposta és que si atenem a aquesta realitat sobre la realitat, podem descobrir coses que sí que ens seran útils:
· Per exemple, deixar de discutir sobre quin punt de vista és més "real", i començar a vore els matisos de la subjectivitat.
· Començar a vore que la forma en què funciona la meua ment, la meua vida, no és l'única possible, ni molt menys, i obrir-me a les comprensions a què han arribat altres persones.
· Passar d'afirmar "el punt de vista més correcte" a investigar "el punt de vista més útil".
Un exemple
Antònia (li direm així, com no, una dona) tenia una fòbia a les paneroles (les cuquis, vaja) que li impedia moure's si es trobava una present. Mitjançant el procediment de fòbies de PNL li ensenyàrem a la seua ment a vore-les més menudes, més grises. El procediment dura a penes quaranta minuts, però els resultats acostumen a ser espectaculars i definitius. Quan Antònia acabà el seu procés, vàrem imaginar junts que dels calaixos de la taula ixia una, que passava una prop de la seua cara... la seua resposta, emocionalment neutra, indica que hem tingut èxit. Ara falta, això sí, que torne a trobar-ne alguna real i que passe un temps per corroborar que eixos animalets ja no suposen un problema a la seua vida.
El que és curiós d'açò és que no hem manipulat les paneroles reals sinó la representació mental. Però en fer-ho, en alterar el model de realitat de la client, el que aconseguim és més llibertat i menys sofriment. Era més real la percepció anterior? És més real la percepció actual...?
Voldries deixar la teua opinió en forma de comentari?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada