Tecnologies del creiximent (I)

Comunicació sorprenent
Carles és un home jubilat, que ve des de fa un temps a teràpia. En alguns aspectes hem avançat, però de vegades, em trobe desorientat per la seua costum (pense jo) de no escoltar el que li dic, i d'interrompre. També té dificultats de comunicació amb altres persones del seu entorn.
Comence la sessió preguntant-li per les seues coses. Després d'escoltar durant uns minuts, faig un comentari que és ràpidament interromput per ell. Però aquesta vegada me n'adone que el comentari l'he fet en una veu aguda, amb què intente ser amable. Em ve al cap un estudi segons el qual els homes anem perdent capacitat d'escoltar registres aguts amb l'edat. Prove a reflexar una veu més greu i cavernosa, com la que fa ell:

automàticament, detén la conversació, em mira confiadament als ulls i en la seua resposta denota que ha comprés el comentari. La sessió continua amb una profunditat i suavitat meravelloses, tret de quan em centre en el contingut del que estem parlant, em tense, i torne a fer un to agut: per moments, perdem la connexió, i la tornem a trobar. Si em pose en la seua pell, entenc que déu ser confús i irritant no entendre el que t'estan diguent, i així, potser jo també interrompria i faria per a que passara prompte eixe molest brunzit, inclús que sentira que el meu interlocutor és molt desconsiderat per no expressar-se amb claritat.


Però aquesta vegada ha sigut diferent, per sort, i la sessió acaba amb una expressió alleujada i alegre de Carles, i una sensació de comunió humana, (fantasege) en ambdós.

De nou, les causes i els efectes
Imaginem que no haguera arribat mai a aquesta conclusió: tindria un gran calfament de cap, sobre com enfronta les relacions aquesta persona, si té por de ser dominat per altres, o si té una olímpica indiferència pel que pensen els demés... naturalment, tractaria d'aplicar solucions en concordància amb aquestes teories. Els resultats serien, en el millor dels casos, pobres, i en el pitjor, frustrant i dolorós per a tots.

Saber com causar els efectes que volem depén d'haver acumulat prèviament coneiximents de l'assumpte, des de diferents perspectives, intuitiva, matemàtica, antropològica, filosòfica...

Històries verídiques
Si no és prou evident amb la història de més amunt, en comente una altra, sovint esmentada per explicar processos de canvi de paradigma (que m'agradaria tocar en altre moment):

Al primer terç del s.XX, les neveres es tancaven hermèticament d'una forma diferent a l'actual: tenien una maneta que, girant-la noranta graus, feia pressa en un enganx, com encara veiem en algunes sales refrigeradores professionals.
Què passava? Molts xiquets, jugant a l'amagatall, trobaven en les senzilles neveres una trampa mortal.

Era necessari aturar la tragèdia! Als Estats Units, es va emprendre una costosíssima acció de prevenció, fent que els fabricants incorporaren una maneta interior i realitzant campanyes de conscienciació a les escoles, periòdics i ràdio, per a que els més menuts aprengueren a obrir si alguna vegada es quedaven tancats a dins.
... fins que algú se li va ocòrrer posar gomes i imans (materials ja existents). Fi del problema.

Quantes esquenes baldades per fregar el terra a mà! ... fins que algú li posà un pal al drap.

El sentit de la tecnologia
L'inventor Buckminster Fuller va introduir conceptes com 'sinèrgia' o 'efemeralització', que vénen a referir-se al principi: 'Fer més amb menys'.

D'això va la tecnologia, no? Utilitzar la nostra ment per a fer les coses millor, tindre millors resultats amb menys consum de recursos. Si bé s'ha qüestionat aquesta idea, perquè segons diuen els crítics, el que simplifica per un costat ho complica per altre, no se m'acut altra que insistir: la tecnologia ens haurà de traure dels problemes que generà la tecnologia. És a dir, si la producció en cadena va portar alienació i explotació dels treballadors, potser una 'efemeralització' semblant del sistema assambleari haguera permés un model més just (encara estem a temps, eh!).

La tecnologia descontaminant seria un altre exemple del mateix: com en la majoria de les polèmiques, no es tracta tant de negar una o altra opció com d'incorporar allò que havia quedat fora prèviament, en un diàleg constructiu. El procés històric 'Tesi, Antítesi, Síntesi', com expressara Hegel.
Però, què és una tecnologia? Bàsicament, podriem dir que una tecnologia és la serie de passes que ha fet algú, o alguns, per a obtindre un cert resultat, de forma tal que qualsevol altra persona que seguisca les mateixes passes, obtindria un resultat semblant.
Amb una definició així d'ampla, podem entendre el que Michel Foucault anomena 'Tecnologies del jo': allò que ens permet desenvolupar-nos, desenvolupar els nostres sentits, la nostra consciència, les nostres capacitats.

Fi de la primera part